A LES PLATAFORMES DIGITALS
La música, avui, es mira més que no s’escolta. De moment em resisteixo a llençar la tovallola i creure que la mainada és incapaç de fer l’exercici d’escoltar música sense haver de distreure els ulls. Per aquest motiu no em motiva fer vídeo-clips de les meves cançons. I soc conscient que va en detriment de la popularitat: Avui, molts mitjans de comunicació basen l’interès d’un artista en el nombre de visualitzacions que té a les xarxes; més “likes” vol dir que agrada més.
I les plataformes? Doncs, conscients que les normes són aquestes, totes les plataformes es preocupen de comptabilitzar les reproduccions de cada cançó, de cada artista. Van néixer per pal·liar la pirateria, però si cantes en català, et dirigeixes a la mainada i “només fas música” (sense vídeo) hi tens poc a fer, ben poc a fer.
Les plataformes t’asseguren que per pocs diners podràs gaudir de quasi tota la música del món. No cal que compris més música, ells ja pagaran una misèria als miserables i una bona picossada als fenòmens del moment. Bé doncs, jo prefereixo estar-ne al marge, una opció personal com una altra. Encara venc CD’s al final de les actuacions i m’agrada que la mainada em demani que els signi la portada. Ancorat al passat? Diu que els únics peixos que van a favor del corrent del riu son els morts.
Per això no em trobareu a les plataformes, vet aquí
Una abraçada!
